FA CENT ANYS: Una molesta bretolada

     L’Acta del Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, de data 14 de desembre de 1913, recull la següent anotació:

     "Manifiesta el Sr. Forns: que en la pasada noche ha sido arrancado el grifo de la nueva fuente de la calle de Viladecans, siendo ese hecho una continuación de las fechorías nocturnas que vienen sucediéndose en perjuicio y mortificación del vecindario, á las cuales es hora que se ponga coto para prestigio de la autoridad y por el buen nombre de esta villa. El Sr. Alcalde reconociendo el fundamento de la queja del Sr. Forns dice que viene preocupándose del asunto siendo una de las causas por las cuales se solicitó el Puesto de la Guardia Civil, que de común acuerdo con el Comandante del mismo se adoptarían las medidas para que de una vez cesen los referidos abudos."(1)

    La noticia era més preocupant que una simple anècdota, donada la precarietat del servei d’abastiment d’aigua potable. Des d’època medieval tenim documentats diversos pous públics. Entre d’altres, un a la plaça del mercat –avui constitució- o el famós Pou Comú, a la connexió de l’Alou amb l’antic Clos de l’Amigant (avui plaça de l’Ajuntament). A banda d’aquests, nombroses cases i masies disposaven de pou propi que, amb el pas dels segles s’anaren exhaurint o contaminant, en paral·lel al creixement de la població i l’extensió paral·lela de les xarxes de sanejament (clavegueram). També hi havia fonts, com l’esmentada a l’Acta, o la de la “Font de la Mina”, a l’antic “Cap de la Vila”.

     Tot just iniciar-se el segle XX, s’establiren convenis per subministrar aigua canalitzada des de la  riera de Torrelles, tot donant subministrament a les fonts públiques locals. El contracte es rescindiria el 1911 per tal de fer una nova contracta amb la societat “Juan Petit y Cía”, sucessora de “Juan Mata y Cía”, propietària de les aigües de la Riera de Torrelles.

     Acabada la guerra civil, quan s’iniciaren les gestions amb la Societat General d’Aigües de Barcelona, que es trobava en plena expansió des de les seves plantes i pous de Cornellà i Sant Joan Despí. L’empresa que, al llarg dels propers anys –i fins avui-, serà la que abastirà la població i anirà fent obres d’infraestructura per tal d’anar lligant, de forma progressiva, el centre de la ciutat amb els nuclis de població dispersos i barris de muntanya.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(1) El carrer de Viladecans correspon a l’actual Jaume I.