Extret de: “PLAQUETES HISTÒRIQUES DE LA VIDA POLÍTICA SANTBOIANA”
de Baldiri Déu i Priu (1892-1974).
Pàgines 19 a 25 (quadern original conservat a l’AHM de Sant Boi de Llobregat, transcripció: Carles Serret i Bernús).
“[…] El 28 de gener del 1930, després de set anys de vida, cau de tot el seu pes la Dictadura “Primo-Riverista”. Les forces de l’oposició s’organitzen. La misèria rural, el descontentament per l’explotació econòmica, la pesantor dels impostos, etc., alenen l’opinió no solament contra el Govern sinó contra la pròpia monarquia.
Tan tost caiguda la Dictadura, es procedí a la restitució dels Ajuntaments destituïts. Alcaldes i Consellers reprengueren els seus llocs respectius. El carro administratiu local reprengué la ruta, però, amb certes variacions. Els set anys passats, havien servit per reflexionar i madurar noves idees i pensars polítics diferents. Els partits catalanistes esquerrans es desvetllen; les dretes accepten les idees d’esquerra; els socialistes endolciren llurs principis; els monàrquics constitucionals s’arrengleraven amb els republicans; la burgesia cercava llur estabilitat; els elements militars participaren en el joc, amb la seva passivitat ...
Les tres faccions polítiques constituïdes en aquella època, o sigui a finals de l’any 1930, i ran del moviment social i polític sorgit després de la caiguda de la Dictadura, pel que afecta a la vila de Sant Boi, era: la Lliga Regionalista, seguint la tendència de la dreta catalanista; Acció Catalana, de tendència catalanista republicana i Casal d’Esquerres, d’inspiració republicana i rabassaire.
En cas de lluita política, en el moment electoral, les forces es presentaven quasi pot dir-se equilibrades; en aquest sentit fou confirmada aquesta realitat en les eleccions municipals que seguiren que cristal·litzaren en la II República Espanyola.
L’almirall Aznar, després de les nombroses consultes fetes pel rei Alfons XIII a fi de salvar sa corona, constituí un govern de concentració amb la més major participació d’homes polítics i altes personalitats. La impotència per a deturar el cop dur contra la monarquia es posà de manifest i l’únic mitjà que s’oferia per a salvar la corona era el d’acudir a unes eleccions anodines: les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931, pensant assegurar-se d’aquesta manera una base segura per les eleccions generals a les Corts.
Aznar, tot i pensant en aquesta única esperança de salvació monàrquica, no s’exercí a l’altura de la seva tasca i, per aquest motiu, fou depassat per la força entrenadora del pensament republicà, que eixí com un símbol, pels fets del “Pacte de Sant Sebastià”; amb el procés dels fets de “Jaca”; amb procés dels acusats del “Comitè revolucionari per la República”.
Dimitit Aznar i succeït per Portela-Valladares, aquest obre el període electoral, firmant la data de les eleccions municipals. Aquestes foren fixades pel dia 12 d’abril del 1931.
A Sant Boi, com un cas insòlit, no hi hagué coalició entre els partits d’esquerra –tal com s’esdevingué arreu- i, en el moment de l’escrutini, el resultat d’aquelles eleccions, si bé les guanyaren els “Regionalistes” no era pas amb el segell de republicans. Els vots republicans havien abatut el darrer dels Borbons per tota la nostra i, com una rara excepció –més aviat deguda a una excessiva confiança entre els partits esquerrans-, la bandera monàrquica seguí mantinguda a l’asta de l’Ajuntament fins tres dies després (el 14 d’abril) d’haver estat proclamada la II República.
La proporció resultant de no haver-se efectuat la coalició, correspon a l’exemple numeral que segueix: coeficient obtingut per les dretes locals, sobre un cens electoral, a l’època, de 2600 votants. (75 % de sufragis 1950). 650 abstencions.
Resultats:
- Lliga: 875 vots
- Acció Catalana: 550 sufragis
- Casal d’Esquerres: 525 vots
Si s’hagués realitzat la coalició que s’imposava, el resultat hauria estat: coalició, 1075 sufragis; Lliga, 875; o sigui els 1950 sufragis expressats, és a dir una majoria absoluta, ja que la majoria ordinària (meitat més un) representava obtenir solament 976 sufragis. (1)
Però, les dretes havien guanyat i calia rendir-se a l’evidència. Però no resultà així. El 13 d’abril, l’endemà de les eleccions, el “Comitè provisional de la República” donà a conèixer el següent comunicat:
“La representació de les forces republicanes i socialistes, lligades per una acció comuna, senten la necessitat d’adreçar-se a Espanya, per fer ressaltar la importància històrica de la jornada del diumenge 12 d’abril.
En la història moderna d’Europa, hi ha actes comparables al realitzat ahir pel nostre país, però no n’hi ha cap que el sobrepassi. El vot en la capital espanyola i en les principals viles urbanes ha tingut el valor d’un plebiscit desfavorable a la monarquia i favorable a la república. Hi ha hagut, al mateix temps, les característiques d’un veredicte de culpabilitat contra el titular del poder suprem.
Demanem, doncs, a totes les institucions de l’Estat, civils i militars, de respectar la decisió del poble, però, si aquells que detenten el poder no responguessin a les aspiracions del país, declinaríem, davant la nació i l’opinió internacional, la responsabilitat de ço que arribarà inevitablement.
En nom de l’Espanya que representem, ja que tenim la majoria, declarem públicament, que anem a actuar amb energia a fi de donar satisfacció al desig de la nació establint la República a Espanya.”
Proclamada la República a la Ciutat Comtal per Lluís Companys, des del balcó de l’Ajuntament; i pel President de la Generalitat de Catalunya (primer República Catalana) President Francesc Macià, l’Alcalde de la Corporació municipal santboiana, entregà al poble, reunit davant l’Ajuntament, el bust de l’home que havia ostentat el poder suprem fins aquella hora decisiva, cedint, a la vegada, el lloc de la primera autoritat local en mans d’un Comitè republicà provisional.
Pocs dies després, en nom de la Generalitat, s’efectuà el traspàs de poders als representants de tendència catalanista i republicana, elegits per sufragi universal. Aquests constituïren, des d’aleshores, la majoria consistorial fins el bienni següent segona la llei municipal en vigència.
La majoria l’integraven catorze consellers: 5 d’Acció Catalana i 5 del Casal d’Esquerres i quatre consellers de minoria (pertanyents a la Lliga Regionalista). […]”
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT
(1) Déu, erròniament, consigna la xifra de 528 vots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada