LA REPRESSIÓ

SANTBOIANS EXECUTATS AL CAMP DE LA BOTA (1939-1943)

DATA	NOM	EDAT	MILITÀNCIA	OFICI	NAIXEMENT
1939-03-29	MARINÉ BADIA, Josep	38	CNT		Sant Boi
1939-07-04	ALONSO BERBEL, Josep	37	CNT	Barber	Cantón (Múrcia)
1939-11-04	LÀZARO MONÉS, Nemesi	34	CNT	Pagès	Barcelona
1940-10-17	PALÓS ROVIRA, Salvador	36	CNT	Jornaler	Sant Boi
1943-03-27	BENITO FORNOS, Hilari	34	CNT	Pagès	Barcelona
1943-06-16	VIA COMES, Jaume	30	CNT		Sant Boi

TESTIMONIS DE LA REPRESSIÓ

“Un cop arribats a la presó Model, custodiats per la guàrdia civil, ens interrogaren. Quan començaren pel primer company, els va informar que havíem estat tancats en camps de concentració a França. El funcionari de la presó no s'ho volia creure. Quan ho varen contrastar amb la documentació que els havia lliurat la guàrdia civil i varen veure que era cert, el funcionari es negà a admetre'ns i comunica a la guàrdia civil què, en aquests casos, quan es portava refugiats vinguts de França, havien de traslladar‑los a Reus, on destinaven els soldats en companyies de treballadors, encarregades de refer les destrosses de la guerra.” Josep Ferrés Marigó

"Estava al Bar Núria quan se’m van posar al davant un caporal i una parella de la Guàrdia Civil. Sense preguntar-me ni el nom, em vam donar una puntada de peu que em va fer caure, em van posar les manilles, i mentre m'aixecaven, em van seguir clavant puntades de peu. Després em van conduir a un despatx solitari de l'Ajuntament. Allà em van llegir una denúncia signada cap de la Falange de Sant Boi, un ex-amic meu ...” Francesc Suriol i Solé (abril de 1939)

“Al tard, després d'un mal ranxo per sopar, sense cap mos de pa, pujàvem escales amunt cap al local que teníem assignat, per passar llista, com cada dia, matí i vespre, en aquella petita nau. Ens feien estirar sobre les rajoles humides del terra i passaven per sobre nostre, amb porres a les mans, trepitjant-nos. Ens encaixonaven com una pila de carn.      Aquella pila de carn humana era un festí de polls, puces i xinxes, que venien atrets per l'olor de la sang dels nostres dits infectats. Miràvem de col·locar-nos de la manera més còmoda per no sentir la ferum i l'alè dels altres, amb la mà lliure per poder rascar les picades dels paràsits.      Cada dia, quan la corneta ressonava a primera hora del matí, encara fosc, ens havíem d'aixecar. En moure'm, feia la impressió que no podria caminar pel dolor i pel cruiximent d'ossos que patia. Com sempre, algun presoner quedava estès al terra, com mort, i era transportat pels propis presoners a la infermeria.” Leopold Altés i Molins (Intern al camp de concentració de San Marcos, Lleó)

“A les dones dels d’esquerra...les feien anar a escombrar la merda que hi havia al Jardí....a la tieta l’hi van fer anar...Sí, sí, sí..els hi van pelar el cap, les van fer anar a treure tota la porqueria. I a la Tuies, com sempre havia estat malalta, i una part de la família era de dretes, no l’hi van fer anar.” Núria Ros

 

NOTA EDITORIAL: Textos presentats a l’exposició “San Baudilio, 1939-1950. El primer franquisme” i que tancava la trilogia “Testimoni d’un poble” dedicada al període 1931-1950. La trilogia d’exposicions fou produïda pel Museu de Sant Boi de Llobregat, tenint com a comissari a l’historiador Carles Serret i Bernús, i va poder veure’s entre els anys 2006 i 2007.