La construcció del carril de Barcelona a Valls (1877).
D’acord amb
la Llei de Ferrocarrils del 12 de febrer del 1877, el senyor ... Gomà ...,
presentà al ministre de Foment: Memòria del projecte i plànols portant la data
del 1er. d’abril de l’any 1878, obtenint-ne la concessió.
Aquell
primitiu projecte, denominat “Ferrocarril de Barcelona a Valls”, -avui formant
part de la “R.E.N.F.E.”, o sigui la xarxa general dels carrils espanyols- tenia
que passar per Sant Boi, i la vila havia de tindre estació de 2ª categoria, per
quan havia de servir també pels pobles de: Sant Climent, Santa Coloma, Sant
Vicenç dels Horts i Torrelles”.
Però, pel que
se sap i es constata, amb documents a la vista, el joc dels “Imponderables”
donaren llur darrera paraula. El senyor Gomà –ignorem les raons que degué
al·legar- aconsegueix la modificació del trajecte quedant Sant Boi sense
estació i també es quedà sense la veïna vila de Viladecans, compreses ambdues
en el primitiu projecte.
El traçat primitiu anava des de l’estació de
Gavà en forma directa fins a Sant Boi, comprenent-se Viladecans com estació de
tercera o un simple baixador, i des de Sant Boi, en línia recta, anava al Prat
i d’aquesta vila a Barcelona.
A causa
d’aquesta modificació, l’Ajuntament presentà recurs contenciós administratiu,
primer, que fou perdut, i després un recurs d’alçada que també fou fallat en
contra.
Que es batallà
i es deliberà, extensament, sobre aquest tort que es feia a la vila, ho
justifica tota la documentació que ens ha pervingut dels arxius personals de la
família Amat, habitant aleshores, al C. de Sant Pere nº 4. En un d’aquests
documents, signat per propietaris –no residents a la vila, i d’altres com a
veïns,- hi llegim:
“En la construcción de la línea férrea de Barcelona-Villanueva-Valls, en este distrito municipal, se construye un terraplén de un metro veinte centímetros de altura, cuya construcción den tiempos de avenidas extraordinarias del río Llobregat, quedarán las aguas embalsadas, produciendo perjuicios de consideración.
“En la construcción de la línea férrea de Barcelona-Villanueva-Valls, en este distrito municipal, se construye un terraplén de un metro veinte centímetros de altura, cuya construcción den tiempos de avenidas extraordinarias del río Llobregat, quedarán las aguas embalsadas, produciendo perjuicios de consideración.
Por cual
motivo, el Ayuntamiento debería presentar reclamación en contra.
Luego, podría
comprar tres acciones y entablar contra la Junta, por emplazar estación en San
Baudilio, cómo dijo el señor Rubau (Diputat del Districte).
Luego,
imprimir un folleto explicando la conducta del señor Balaguer, (Diputado
también del mismo distrito), en el emplazamiento de estación, desde el envio de
la exposición hasta formar parte de la conferencia en contra de San Baudilio.
Luego, reunir a la Comisión nombrada,
tanto de vecions, como los forasteros y presentarse en casa del sr. Gumà a fin
de hacerle comprender: que no son los sres. Alcalde y Rubau los que desean
estación.”
Figuran en aquella lllista, com a
signataris del present escrit:
Pels
propietaris forasters: Pels
propietaris veïns:
Ignasi de Puig i de Cisternes Baldiri Alabern
Marquès de Marianao Baldiri
Solanas
Eusebio Güell Baldiri
Aleu
Lluís Castells i Comas Pere Argemí
Francesc Benet i Coloma Josep Bussanya
Ramon Estruch i Ferrer Josep Font Aleu
Agustí Rafecas Passarell Sever Fulquet
Baldiri Raurich Joan
Parès Oliach
Agustí Inglada Francesc
Bosch
Josep Rubau Baldiri Net Figueras
Josep Ferrés Climent
Ugas
Manuel Torrents Higuero Felip Prats i Pi
Document
de la família Amat.
NOTA EDITORIAL:
Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum IV – pàgines 137 i 137v). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada