Una de les joies que disposem per conèixer el passat santboià i, més concretament, la primera meitat de segle XIX són les memòries del pagès Pau Porcet i Casas (Sant Boi, 1788-1856). Un extens document que conté veritables perles i, una d’elles, és la profunda i satisfactòria impressió que va tenir -ja gran- en veure passar un tren, per primera vegada, al popular barri de la Barceloneta, poc després de l’entrada en funcionament de la línia fèrria Barcelona – Mataró (1848).
És obvi que, quan seixanta i pico d’anys més tard, el tren, el “carrilet” arribava a Sant Boi, per molts habitants fou una grata notícia i una notable millora de la comunicació amb Barcelona o vers l’interior de les comarques del Llobregat, però no era una novetat. Segur que molts santboians i santboianes ja l’havien vist i, una part significativa, potser ja hi havia pujat.
Això, però, a mitjan segle xix, no era així i En Pau Porcet ens ho ha deixat explicat de la següent manera, en un català popular, pre-normalitzat i, per tant un xic caòtic:
“Mamòria, Fills y Benidors meus de jo, Pau Purcet y Casas, vos escrich en est present Llibre [que] en lo any 1854 ba comensâ ha corre, sent al Mes de Dezembre, lo dit hanomenat lo Carro Carril desde Barcelona fins ha Molins de Rey sense Animas, anant correns ab Buyt Cotxos ho Deu ho tants com bolen si combé.
Ho, que és una cosa admirapble! Se arribat ab un temps que la potència del Home se ha maginat y penetrat y obert molt la sutilesa de fer moltas cosas, que semble que no pot sê y és y passa, perquè es beu. Y jo, Pau Purcet y Casas, en la edad de 66 anys, ho só bist. Que no y ha com biure per beure cosas nobas sempre en aquest Món per tots estills, si no és pribat.
Y jo ja ne habia bist Corre Setze ho Dibuyt, de Cotxos [de] lo Carro Carril del Camí qui ba de Barcelona ha fins ha Mataró, antes de fer aqueix qui ba ha Molins de Rey. Que jo, Pau Purcet y Casas, éram ha Barcelona ab mun Cuñat Francesch Serra, Marit de la meva Jermana Dorathea Serra y Purcet, que li bas anâ acabar de Pagar‑li lo Dot. Y com teníem prou temps, bàrem anar‑lo ha beura tots tres Plegats aquí a la Barceloneta en la banda del Turín com arribaria lo dit Carro Carril ab los Cotxos enganxats de lo un ha l'altre.
Perquè no abíam may bist una cosa semblant y hu bàrem beure com ba arribâ a la pusada aquí a la banda del Turín en la dita Barceloneta en Barcelona. Gràcias ha Déu, perquè lo[s] ulls may són bells, que sempre, si pot sê, desitjen beure cosas nobas ha no pensâ, perquè en aquest Món sempre ne surten de Estrefetas. Sí, fills y benidors meus de jo, Pau Purcet y Casas, sent en lo any 1853 y en lo any 1854.”
Publicat a:
Llibre de politiqueses i curiositats. Memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de Sant Boi de Llobregat (pàgines 258 i 259).
Edició a càrrec del doctor Jaume Codina i Vilà. Co·lecció “Llorenç Sans d’Estudis del Baix Llobregat”, número 7. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat - Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1995.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada